– Pare? Pare? Papa? Papa?
– ……
– Pare? Papaaaaa?
-…..
– Mare? Mama? On és el Papa?
– ….. No vindrà pas avui, el Pare.
– No vindrà? I com és això? Ha tornat a marxar de viatge?
– Bé, no. O sí, ha marxat de viatge. -diu La Mare, pensant què i com li diu-
– I quan tornarà el Papa? Em va dir que aquest cap de setmana em duria a passejar. Els dissabtes i diumenges no vaig a escola, jo. Hem d’anar al parc i a comprar un osset, em va dir.
– Trigarà, trigarà a venir aquest cop. (Diu La Mare, entre singlots, rumiant què i com li diu, de nou)
– Jo vull que vingui El Papa. I vull que vingui ja.
– Mira Lluc, el Papa, està fent feina, molta feina. Feina per tu i pels teus amics, quan sigueu grans.
– Però jo, encara no sóc gran. Jo vull que torni el Papa. Vull estar amb ell. Ah, ja ho sé!
– Què saps, carinyo!?
– El podem telefonar. Quan no pot venir, sempre em truca.
– ….
– Truquem al Papa, Mama!
– No podem. (La Mare, ja no pot aguantar les llàgrimes)
– Perquè plores, Mama? No vull que ploris. Jo us estimo molt als dos. No vull que ploris…plores per culpa meva?
– No, no.No ploro per culpa teva, Lluc!
– I doncs? No puc veure El Papa i no el podem trucar i tu plores…Ara m’enfadaré
– Enfadat, Lluc. Enfadat, carinyo. Però no amb El Papa. Ell t’estima, t’estima molt i segur que ara està pensant en tu i amb la teva germana. Tot el que fa és per tu i pels teus amics. Quan sigueu grans, entendreu, perquè avui, demà i durant uns quants dies El Papa, El Teu Pare, avui no pot estar amb tu.
-….
– I recorda sempre, sempre, Lluc, el que et va dir un cop, El Papa, «Malgrat un dia no hi sigui, o no pugui venir a casa, sempre estic amb Tu, encara que no em vegis»
– Tinc son, Mama. Vull anar a dormir. Potser demà, quan em llevi, el Papa ja haurà tornat.
– Potser, fill meu. Potser…
( Dedicat a l’Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carles Mundó, Joaquim Forn i a Les Seves Famílies)
Pere Perpinyà, Pare d’en Roger que tot just acaba de fer els seus primers 5 anys.
pere perpinyà 
M’ha emocionat perquè pot ser un relat real ( malauradament), i sento indignació i ràbia per la situació. Espero que en Lluc i la Joana, ben aviat puguin abraçar i petonejar al seu pate
Tant de bo, Imma. Agraït pel comentari.
M’has emocionat moltíssim, fins i tot m’han caigut les llàgrimes. Què injusta és la situació de tots els consellers, vice-president i Jordis, víctimes d’un estat malalt d’odi i revenja 😦 Espero que la situació canvi el més aviat possible i en Lluc, la Joanna , en Bernat , la Blanca, la Laura, la Marta …. i tots els altres ben aviat puguin abraçar als seus pares i mares.
Gràcies per l’escrit, Pere.
Molt agraït, Imma. Una abraçada i tan de bo, els tinguim ben aviat entre nosaltres.