#Cruyff14

Avui fa 40 anys que Johan Cruyff va debutar com a jugador en partit oficial amb el F.C. Barcelona quan era el C.F. Barcelona. Val a dir que el canvi de sigles venia imposat per el franquisme, per allò del Football Club Barcelona. Si que havia debutat en partit amistós contra un equip belga, crec que era el “Brujas” i el Barça va guanyar per 6-2, amb dos gols del crack holandés, un de penal.

En aquell partit del debut oficial, contra el Granada, el resultat va ser de 4-0 i també va fer dos gols, un de un “cacau” impressionant de fora l’àrea. I puc dir que jo hi era. Jo tenia 7 anys, aquell 28 d’octubre de 1973. Ho recordo com si fos ara. Els infants tenim una memòria portentosa per a les coses que ens agraden i ens queden gravades per sempre més. Per això cal educar els petits amb valors. Respecte, tolerància, educació, amistat, solidaritat, honestedat…, són valors entre molts altres que si els ensenyem de grans o aprenem de petits sempre ens acompanyaran. 

Va ser una lliga, la famosa 73-74, on el Barça va començar malament, molt malament. Crec recordar que anava segon o tercer per la cua, un cop havien passat 4 o 5 jornades. Cruyff no havia pogut debutar abans, degut a problemes burocràtics que impedien que el transfer requerit per a jugar, arribés. No cal descartar la intervenció de les forçes del règim franquista en aquest retard per tal d’evitar fins a on fos possible la participació del 14  holandés a la lliga espanyola.

Un cop va debutar, el Barça no va perdre cap més partit en tota la lliga, fins que la va guanyar. Al Molinón, camp de l’Sporting de Xixón i amb un resultat de 2-4 amb 3 gols de Marcial Pina el Barça va guanyar una lliga que no aconseguia des de feia 14 anys. El 14, número “fetitxe” del Cruyff tornava a ser present, com gaire bé sempre al llarg de la seva Vida.

Com us he dit, jo tenia 7 anys i aquella temporada vaig assistir, amb els meus Pares, a tots els partits del Camp Nou, anomenat Nou Camp en aquella época també per allò dels anglicismes. Cal estar atent en aquests detalls per veure fins a quin punt el franquisme intervenia en tots els aspectes del funcionament de la societat. Esmentem també, encara que sigui de passada que oficialment ningú es podia dir Jordi, Xavier, Joan o Pere, per posar alguns exemples. Així estàvem i sembla que, de vegades algú hi vulgui tornar.

Per això dit abans, cal donar molta importància al fet que Johan Cruyff escollís posar al seu fill Jordi de nom. Segons ell mateix ha explicat en diverses ocasions, quan va arribar al registre civil per inscriure al seu fill la conversa amb el funcionari de torn va anar més o menys així :

” – Hola, vengo a inscribir a mi hijo.

  – Qué nombre le ponemos? 

  – Jordi

  – No puede ser. Hemos de poner Jorge.

  – No, no. Se llama Jordi y tu vas a poner lo que pone aquí. (ensenyant el document holandés on hi figurava Jordi)

  – Pues no será posible. Es un nombre que no se puede poner. No está permitido.

  – Si en Holanda le hemos puesto Jordi. Tu debes copiar lo que pone. Al igual que si pone George o Johan, debes copiar. “

Finalment, i després d’un cert embolic i de diverses consultes el funcionari va haver de cedir. Si el nom figurava en un document estranger l’havia de copiar literalment. Geni fins al final, el Johan.

Aquell dia, 28 d’octubre de 1973 va començar a canviar la història del Barça. I fins avui. Amb alguna pausa, de mal recordar, Cruyff sempre ha estat present al Barça els darrers 40 anys. 

Va ser també el primer a portar el braçal de capità amb la senyera al braç, després de la dictadura. Això són “senyals” per a qui Ho vulgui entendre.

Val a dir també que els anys posteriors no van ser tot el profitosos que va ser el primer any com a jugador, tret d’una copa del Rei que es va guanyar a Las Palmas per 3-1, l’any del seu comiat. Diversos factors que ara no entrarem a valorar, però que molts dels que llegiu això ja sabeu. 

Però tot allò li va servir per aplicar-ho en la seva época d’entrenador. La més profitosa en quant a títols de la història del Barça, fins a l’arribada de Rijkaard/Guardiola de la mà del Johan i del Joan Laporta.

Com a entrenador va guanyar, com a més títols més importants, 4 lligues i LA PRIMERA COPA D’EUROPA del Barça en gaire bé 100 anys d’història. Els més joves tot això no ho han viscut i per tant no saben o no volen saber que el Barça sempre havia estat un Club fantàstic, al cor de tots, però perdedor. Tret d’algun parèntesi i d’alguna mala jugesca per part del franquisme. Cal esmentar l’afer Di Stefano i les fantàstiques époques de Samitier i Kubala, que va ser el “causant” de la construcció del Camp Nou.

Haig de tenir un record molt i molt intens per el meu Pare, Joan Perpinyà Pagés, que ens va deixar quan jo tenia 15 anys i o va poder gaudir d’aquestes meravelloses époques. Ell era un gran admirador del Johan. El meu primer record a Wembley, el 20 de maig de 1992, va ser per ell. Duia una foto a la butxaca i la vaig alçar al cel quan li van entregar la Copa a l’Alexanco. GRÀCIES PAPA, per dur-me al Camp sempre que va ser possible. I per fer-me tal i com sóc, en lo bo i en lo dolent, també. Així tinc encara Camí per millorar i evolucionar, amb el que aixó suposa d’experiència vital. 

La influència de Cruyff en Laporta, que va guanyar unes eleccions al 2003, quan el Club estava absolutament ensorrat a tots els nivells i es cel.lebraven clasificacions per la UEFA a l’últim minut, ha estat sempre reconeguda per el, per mi, Millor President de la Història del Barça, llevat de Hans Gamper, el fundador.

Aquella colla de joves, anomenats a si mateixos Cruyffistes, eren entre altres el mateix Laporta, Alfons Godall, Xavier Sala i Martín, Yuste, J.Ignasi Macià, Cubells, Cambra, Bagó, Borràs, Perrin i algún altre que ara no em vé al cap…disculpeu!! 

Doncs bé, aquella colla de Cruyffistes van canviar LA HISTÒRIA del Club a millor. QUI HO VULGUI ENTENDRE QUE HO ENTENGUI.

Ara ja no diré gaire res més. Només que La Vida està feta de moments. I aquest MOMENTS s’han de aprofitar i gaudir, amb mesura, però gaudir-los. Erem perdedors i encara ara som GUANYADORS.

Moltes Gràcies Johan.

Per tants i tants moments que vas aconseguir posar-me ” La Gallina de Piel ” i  “En un Momento dado” em vas fer tant feliç.

P.S. Per els amants dels senyals, entre els que m’hi incloc, dir-vos que La Patrona de Catalunya, Nostra Senyora de Montserrat té el seu dia el 27 d’ abril. Sant Jordi, el Patró de Catalunya el 23 d’Abril. I Johan Cruyff va néixer i va venir en “AQUEST MÓN” un 25 d’Abril. Just al mig dels Patrons Espirituals de Catalunya. QUI HO VULGUI ENTENDRE QUE HO ENTENGUI.

Pere Perpinyà i Valero

Palamós – Baix Empordà  (Les millors gambes del món)                  

28 Octubre de 2013. 40 anys després del FET.Imagen

7 pensamientos en “#Cruyff14

  1. No sabia l’anècdota del nom d’en Jordi, veus . . . avui ja sé alguna cosa més que ahir.
    Jo sóc de les que fins i tot van plorar el 92 amb el gol d’en Koeman, i també vaig fer-ho la nit d’Atenes el 94.
    Després amb Laporta hem tingut l’època més esplendorosa i em va saber greu que l’avi, que va ser qui em va dur per primera vegada al camp, no va poder disfrutar.
    Esperem que la història es repeteixi 🙂

    • Moltes gràcies per les teves paraules Imma. Tots tenim històries familiars relacionades amb el Barça. Per això, també, és MÉS QUE UN CLUB. Per descomptat,espero que la història continui amb més éxits i els valors no es perdin. Molt agraït.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s